Un producte de temporada
Comencem en aquesta època de l’any a gaudir de les faves, un producte peculiar, motiu de moltes històries i llegendes. Aquestes lleguminoses estan presents en la nostra alimentació des de l’aparició de l’agricultura. Pel que sembla, tenen el seu origen en l’Àsia Menor i el Nord de l’Àfrica i és un dels cultius més antics del món. Existeixen testimoniatges de la seva domesticació en el període Neolític – 6.000 anys a. de C. Ja eren conegudes pels antics egipcis, grecs i romans, que les consumien seques, en gra verd i amb beina. Al llarg de la història han estat considerades com a aliment funerari. Els egipcis pensaven que eren impures a causa de la creença que amagaven les ànimes de persones difuntes i els romans no les menjaven ni esmentaven en els dies dedicats a Júpiter.
A l’especies europees de les faves es van afegir les autòctones del continent americà, tenint dades de la seva existència encara amb temps més antics que a Europa. En l’Edat Mitjana només les consumien les classes baixes i per l’alimentació animal. Més tard es va arribar a pastar amb farina de fava per l’escassetat de les collites de blat, ordi i sègol. Alguns els atribuïen que provocava esterilitat i que eren afrodisíaques. Els àrabs van promoure el seu cultiu i durant el període renaixentista eren considerades una sofisticació com a acompanyament de la carn en els plats.
Les faves a la pastisseria
L’origen d’amagar una fava en el torell de Reis com a auguri de fortuna pel qui la trobi, ve de l’època de les festes romanes on se li lliurava una fava al “Rei de la Festa”. Actualment a Itàlia, es consumeixen dolços en forma de fava en el dia dels difunts.
A Catalunya les faves es cuinen des de temps antics i es tenen dades del segle XIV i la recepta “a la catalana” es remunta a meitat del segle XIX. Avui en dia és un dels plats típics catalans més preuats i consumits durant la temporada de la collita que comença, depenent del clima, ja a primers de febrer i pot finalitzar ben entrat l’estiu.
Roser i Montse Babot
Sant Joan Despí, 7 de febrer de 2014
Un producto de temporada
Empezamos en esta época del año a disfrutar de las habas, un producto peculiar, motivo de muchas historias y legendas. Estas leguminosas están presentes en nuestra alimentación desde la aparición de la agricultura. Parece ser, que tienen su origen en la Asia Menor y el Norte de África y es uno de los cultivos más antiguos del mundo. Existen testimonios de su domesticación en el periodo Neolítico – 6.000 años a.C. Ya eran conocidas por los antiguos egipcios, griegos y romanos, que las consumían secas, en grano verde y con vaina. A lo largo de la historia han sido consideradas como alimento funerario. Los egipcios pensaban que eran impuras debido a la creencia de que escondían las almas de personas difuntas y los romanos no las comían ni mencionaban en los días dedicados a Júpiter.
A la especies europeas de las habas se añadieron las autóctonas del continente americano, teniendo datos de su existencia aun más antiguos que en Europa. En la Edad Media solo las comían las clases bajas y se usaba en la alimentación animal. Más tarde se llego a amasar pan con harina de haba por la escasez de las cosechas de trigo, cebada y centeno. Algunos les atribuían que provocaba esterilidad y que eran afrodisiacas. Los árabes promovieron su cultivo y durante el periodo renacentista alcanzaron su sofisticación acompañando a la carne en los platos.
Las habas en la pastelería
El origen de esconder una haba en el roscón de Reyes como augurio de fortuna para el que se la encuentre, viene de la época de las fiestas romanas en donde se le entregaba una haba al “Rey de la Fiesta”. Actualmente en Italia, se consumen dulces en forma de haba en el día de los difuntos.
En Cataluña las habas se cocinan desde tiempos antiguos y se tienen datos del S.XIV y la receta “a la catalana” se remonta a mitad del S.XIX. Hoy en día es uno de los platos típicos catalanes más apreciados y consumidos durante la temporada de la cosecha que comienza, dependiendo del clima, ya a primeros de febrero y puede finalizar bien entrado el verano.
Roser y Montse Babot
Sant Joan Despí, 7 de febrero de 2014
